Història de caràcters
Anike-Warrior és un heroi amb el qual es pot trobar, llegint la balada sobre Anica i la mort. El nom del personatge no s'ha convertit en cap i s'utilitza en relació amb les persones que presumeixen de força en paraules. Però no tenen pressa per respondre a les seves accions i factibles amb oponents decents.Història de l'aparença del caràcter
Al folklore popular rus, Mount Warrior es va traslladar d'Europa. A finals del segle XV, el tiògraf de Bartoloma Gotan arriba a Rus i porta amb ell manuscrits alemanys. Una obra i transformada en èpica russa sobre Annik. És "la història i la història del ventre del ventre amb la mort i sobre el seu coratge i la seva mort".
Al segle XVI, aquest text s'ha popularitzat a Rússia. Va ser reciclat repetidament i publicat d'una manera nova. Si en el manuscrit original, la presentació es va dur a terme en el format del diàleg, es va substituir posteriorment la conversa per la història. A més, les principals persones operatives eren imatges abstractes de la mort i la vida, es va produir personificació en la versió russa.
Per tant, la mort va aparèixer en forma de vella lleig, que camina per la llum del cavall prim. Té una rica material d'armes, de manera que és impossible que s'enfronti fins i tot els herois més forts i valents.
La vida es va transformar en un guerrer suprimit que no va perdre l'oportunitat de presumir delimina. També és fort, però el seu principal error no és que estima erròniament les seves pròpies capacitats, sinó que en el fet que s'eleva amb un heroi a costa de feble i feble.
No hi ha cap autor específic de la història de Anica-Warrior. L'obra fa referència a la creativitat popular, així com posicionar-se com a vers espiritual. En el homònim, es remunta el component ortodox profund, que descriu l'actitud d'una persona a la mort.
Per primera vegada, el vers reciclat es publica sota el nom de "història promocional" el 1840. La traducció i l'adaptació pertany a l'escriptor rus Peter Vasilyevich Kireevsky. Més tard, el vers va entrar a la "col·lecció de cançons de les persones" del mateix autor. Una altra edició, que mereix atenció, s'imprimeix el 1860 per Pavel Nikolayevich Rybnikov. La seva traducció és la font alemanya més propera.
L'origen del nom guerrer també està interessat en els lingüistes. Reclameu versions precises. El primer està connectat amb l'altre heroi èpic Digeneis, el guerrer bizantí, que per les seves gestes va fer la ubicació de l'emperador mateix. Aquest personatge es va esmentar sovint per la paraula "anikitos", que significa invencible.
La consonància amb Anica dóna menjar per reflexionar en aquest format. Però l'heroi del conte de fades rus va ser derrotat. A més, si Digeneis va cometre accions realment dignes, a continuació, ANICA es dedica a robatori i residus.
La segona versió es refereix a l'antiga deessa grega de Victory Nick. La partícula "A" s'utilitza com a prefix negatiu "no". En conseqüència, "A-Nika" - oposició a la victòria, identificant-se amb la derrota. D'altra banda, la traducció pot significar "invencible", que també es percep com a ironia sobre el guerrer deshonest.
La imatge del personatge va ser impresa per una manera litogràfica sobre els cofres. A la part superior es va col·locar el guerrer de dolor, i per sota del text curt que descriu la seva història. La trama de balades també constitueix la base per a les ebolitzacions de carenat, popular a Rússia als segles XVIII-XIX.
A les vistes de Anika, només es va dedicar al fet que va prestar constantment el seu coratge, solta i força. Però de sobte hi va haver una terrible mort amb una guadaña, que Mig va acoblar el "heroi". Sovint, un altre personatge de colors va aparèixer a l'escenari en aquest moment - julivert, que destil·lava la terrible vella amb un pal.
Biografia i imatge del guerrer
A la balada popular russa, la narració comença amb la descripció de la biografia del guerrer Aniki. Viatja durant molts anys a través de la seva terra natal, roba feble, arruïna les esglésies. I, com de costum, lloa amb aquestes "explotacions" a tot arreu.
En el seu camí hi ha una vella lleig, que el retrocés per al Bhachic. Però el guerrer dels poc freqüents aquesta mort es troba ella mateixa. I fins i tot quan confessa si és, Anica està segura que en el poder de derrotar a l'enemic.
Guerrer treu les armes, però ni tan sols té temps per atacar, ja que la mort li sorprèn de serres invisibles. Aquí l'heroi entén que aviat se sentirà adéu a la vida, i està tractant de "negociar" per al temps restant en ell. A canvi, promet la mort de la riquesa, però només res que necessita. Anika promet construir una església i penjar la icona perquè la gent resagi per això, però és impossible.
Només l'últim lloc del dolor del guerrer recorda la seva mare, pare i esposa amb fills. Però la mort no té parents, de manera que és aliè a aquests moments de penediment. Com a resultat, el Bogatyr mor sense rebre una hora addicional.
Aquesta història i característica del personatge es va convertir en la base de l'expressió: "Anika-Warrior s'asseu a Wisch". El valor de la fraseologia "Anika-Warrior" reflecteix l'essència d'una persona que prefereix destacar-se contra el fons dels altres, però només a causa del més feble. I quan es reuneix amb un enemic decent, intenta amagar-se.
La fraseologisme es va distribuir en la literatura clàssica. Per exemple, en l'obra de "Qui a Rússia viu bé" Nikolai Nekrasov escriu:
Oh, tu, aniki-Warriors! Amb els vells, amb les dones que només lluites!Cites
No tinc por de la mort: al capdavant del ramat de lluita, i tu, mort, estic fermat. Estic a la casa hi ha molta vida, molt de Zlata i plata. Comparteixo el Tresor amb tu, el que és necessari per a tu, em portaria amb el meu pare, jo diria adéu a la meva mare, demanaria una gran benedicció, jo hauria beneït els meus fills, i diria adéu a la meva jove esposa.Bibliografia
- "Anika-Warrior and Death"